DESCOLONITZEM-NOS!
Molts han teoritzat sobre com fer efectiva la independència de Catalunya, la majoria sobre el principi de la desobediència civil pacífica i la mobilització massiva, estratègies que s'han demostrat fracassades, perquè en una societat moderna que ha de pagar les lletres de la hipoteca, el lloguer o portar els nens a l'escola, la universitat, etc., és molt fàcil aplicar mitjançant les sancions administratives o penals, una repressió selectiva sobre els líders o activistes principals per frenar al poble. I en això l'estat espanyol, són uns mestres. Com s'ha demostrat, al procés, on amb només 9 presos polítics s'ha frenat tot un moviment de milions de persones que maldaven per la independència del nostre país.
Uns altres, clamen per la insurrecció o el sabotatge, aquesta via també s'ha demostrat fracassada en el Tsunami democràtic i Urquinaona, perquè l'Estat Espanyol, domina perfectament la repressió contra la violència de baixa intensitat o de carrer, titllant als manifestants de terroristes si convé i reprimint-los amb tota mena de mitjans, insuperables per una població pacífica i desarmada.
Uns pocs clamen amb la boca petita per la revolta armada, que com s'ha demostrat a Euskadi no va reeixir per aconseguir aquest objectiu, perquè la desigualtat en armes i soldats, fa impossible la victòria, a més de provocar una infinitat de patiments inútils per a la societat.
Fins i tot algun partit independentista hegemònic, opta per la via negociada o bilateral Catalunya Espanya, aquesta via també fracassada no pot reeixir perquè l'Estat disposa del TC, la justícia, el legislatiu, els cossos de seguretat, l'exercit i per més pressió utilitza sense escrúpols la clau del finançament de Catalunya, imposant un xantatge constant, sota amenaça de col·lapsar la Generalitat, per aconseguir la seva submissió política a Espanya.
Per contra, no tot està perdut, encara ens queda una via, "LA VIA DE LA DESCOLONITZACIÓ", seguint l'exemple de Guinea Equatorial, l'únic país que s'ha independitzat d'Espanya, de forma legal, pacífica i democràtica, l'any 1968, gràcies a l'empara de les Nacions Unides, mitjançant un procés de descolonització, facilitat pel Comitè Especial de Descolonització o C-24, que va encarregar-se de negociar i pressionar l'Estat Espanyol fins a aconseguir la independència de Guinea Equatorial.
Aquesta via, també és possible en el Cas Català, ja que com Guinea Equatorial, Catalunya va ser annexionada per la força al segle XVIII mitjançant un tractat internacional avui il·legítim, perquè atemptava contra la voluntat dels pobles ocupats i va imposar-se per la força de les armes amb un règim colonial repressor civil, militar i judicial, primer de forma directa mitjançant el Decret de Nova Planta de 1716 i posteriorment indirecte mitjançant oligarquies colonials i autòctones, col·laboracionistes.
EN DEFINITIVA, el poble de Catalunya, mai ha, pogut decidir lliurement la seva adhesió a Espanya, ja que l'autonomia fou restaurada l'any 1977 pel règim franquista de Juan Carlos I, sense referèndum, eleccions i estatut, imposant-se un president titella com Tarradellas, que tenia com a objectiu subordinar-se a l'Estat i evitar un referèndum d'autodeterminació, com així va ser, emulant el cas de Bonifacio Endó a Guinea Equatorial l'any 1963.
Posteriorment, el referèndum constitucional espanyol on també s'inclou l'Autonomia, fou celebrat amb Vici de Consentiment, ja que el poble va votar coaccionat, sota l'amenaça de continuar sota un règim de dictadura militar espanyola. Per la qual cosa, una votació nul·la de ple dret, perquè mai els catalans van poder decidir entre Independència o Autonomia, així doncs mancada de tota legitimitat democràtica.
De fet, Catalunya, en els últims 400 anys, ha declarat 3 vegades la República de Catalunya, la primera amb el president Pau Claris el 1641, la segona amb el president Francesc Macià el 1931 i la tercera amb el president Carles Puigdemont l'any 2017. I en totes les ocasions, s'ha impedit per la força de les armes, la coacció i l'amenaça de guerra o bé amb la brutalitat policial.
En conseqüència, no existeix una lliure adhesió a l'Estat Espanyol i caldrà sol·licitar que Catalunya sigui considerada davant de les nacions Unides com un Territori No Autònom. Ja que aquest estat autonòmic és forçat, com el fou el de Guinea Equatorial l'any 1963 i s'ha imposat amb vici de consentiment.
És per això, que seguint l'exemple guineà, està completament justificat, sol·licitar a les Nacions Unides la seva empara i ajuda, per iniciar un procés pacífic, legal i democràtic de RECONEIXEMENT INTERNACIONAL D'AUTODETERMINACIÓ, DESCOLONITZACIÓ DE L'ESTAT i INDEPENDÈNCIA, tal com preveuen les resolucions 1514 i 1541 de 1960, 1614 de 1961 i 2625 de 1970 de l'Assemblea General de les Nacions Unides. ÉS A LES NOSTRES MANS! FEM-HO!
Recordant, que tota nació militarment ocupada i vençuda,
és indefectiblement colonitzada o torna a la seva llibertat...
Jordi Castellà, 28 d'octubre de 2022
...............................................................
Portem davant de les Nacions Unides la petició de reconeixement del dret a l'autodeterminació i la independència de Catalunya!
Aprofitant el 35è aniversari de la primera declaració a favor del dret a l'autodeterminació del poble català i promovent una GIGA PETICIÓ de la societat civil, cultural i política, cap a les Nacions Unides per aconseguir facilitar un procés d'independència legal, pacífic i democràtic per Catalunya.
Recordant-los que el poble de Catalunya, ja ha proclamat fins a tres vegades la República Catalana per esdevenir un estat lliure al món, l'última vegada, el 10 d'octubre de 2017 al Parlament de Catalunya, amb el suport de 72 diputats, majoria absoluta de la cambra, on rau la sobirania popular de Catalunya.
Fer-ho, no depèn d'Espanya, només depèn de la voluntat i el coratge
de les entitats civils, culturals i polítiques de Catalunya.
Sapiguem fer-nos dignes de Catalunya!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada